dijous, 11 de juliol del 2013

Violència civil (Ali İsmail Korkmaz, nova víctima)


Violència. Fins ara hem parlat de la violència policial, de càrregues amb cartutxos de gas, de gent que ha perdut un ull, d'altres amb traumatisme cerebral ... També hem parlat del perill que suposa l'aparició de grups de civils amb pals i garrots per ajudar a la policia. La línia que creua la frontera entre una intervenció policial i un conflicte violent social de vegades pot ser molt difusa. Hem parlat de la permissivitat de la policia cap a aquests grups i de la facilitat amb la que queden posats en llibertat (els que han estat detinguts) mentre es produeixen detencions de persones afiliades a associacions i partits polítics d'esquerra.

Ahir es va consumar la cinquena víctima des que van començar les protestes però amb una molt important diferència. Ali İsmail Korkmaz, estudiant universitari de 19 anys a Eskişehir havia acudit a les protestes pel Parc Gezi i contra la violència policial un els primers dies. Fugint de les càrregues policials va acaba parant a un carreró on un grup de civils li va donar una pallissa. A més d'una espatlla dislocada, Ali İsmail rebre forts cops al cap que li van provocar un vessament cerebral. Els dos primers dies va intentar que l'atenguessin a l'hospital, sense èxit. Li demanaven que anés abans a prestar declaració en la policia perquè pogués ser atès. Al final, els dolors que sentia el forçaren a anar a la policia i va ser finalment ingressat a l'hospital. Després de més d'un mes, Ali İsmail ha mort a causa dels cops que va rebre. Al carreró on es va produir la pallissa hi havia un hotel. Les càmeres de l'hotel ho van captar tot i van enviar la cinta a la policia. La policia, però, ha afirmat que les imatges han arribat en mal estat i no és possible identificar cap dels agressors. No hi ha declaracions per part del govern i la mort d'Ali İsmail, no produïda per un tret 'fortuït' d'un policia ni per cap tipus de 'danys col·laterals' segueix a dia d'avui totalment impune.
Funeral d'İsmail Korkmaz a Hatay, la seva ciutat natal


El més greu de la situació és que la notícia no apareix a la portada de pràcticament cap dels diaris amb més tirada. L'únic que l'ha inclòs ha estat Hürriyet que s'ha bolcat una mica a favor de les protestes dies després que esclatessin conscient que la majoria dels seus lectors han participat o bé donen suport a les protestes. Només diaris com Radikal, Sol, BirGün i alguns més de tirades petites han inclòs la notícia en grans titulars. Altres diaris d'oposició com Cumhuriyet i Sözcü també han destacat la notícia.
Portada de Hürriyet 11 de juliol (la notícia al requadre en negre): "I Ali va morir"

Portada de Radikal: "Els garrots el van matar"

Portada de SoL: "Hem perdut una vida més"

Portada de BirGün: "El nostre nom és Ali İsmail Korkmaz, als nostres 19 anys hem estat assassinats a cops"




No obstant això diaris com Sabah o Habertürk situats entre els de major circulació han inclòs únicament una petita columna. Altres de més conservadors com Zaman, Star, Türkiye o Takvim no han fet cap menció.
Portada de Sabah: al marge lateral inferior apareix una petita fotografia d'Ali

Portada de Habertürk: marge lateral "La cinquena víctima Korkmaz"


Portada de Zaman: Res.

Portada de Star: Res.

Portada de Türkiye: Res.

Portada de Takvim: Res.


Les detencions del govern xoquen amb la impunitat amb la qual es deixa actuar a alguns grups. Si el govern no procedeix a penalitzar, culpar i detenir aquests grups de gent sortida del no-res o si no ofereix cap explicació convincent en els propers dies estarà cometent un greu error, es desqualificarà encara més, si cap, a si mateix i perdrà el poc que li queda de credibilitat. A més, els èxits 'democràtics' del passat quedarien totalment enfosquits.

11 juliol

dimarts, 9 de juliol del 2013

Egipte i Turquia


El valor que el govern dóna als manifestants ha quedat un cop més demostrat aquest cap de setmana. Divendres a la tarda quatre persones més van aparèixer amb pals i ganivets (per tallar 'kebabs') i van començar a agredir els manifestants provocant ferits. Les imatges parlen per si soles i no quadren amb la imatge que cap de nosaltres tenim sobre Turquia. La policia podríem dir que pràcticament va contemplar l'escena. Al final van ser detinguts i posats en llibertat després d'unes hores donant-se pas a la indignació a les xarxes socials i fins i tot al parlament turc on hi va haver una baralla entre diputats de l'AKP i del CHP.

Un policia insulta als manifestants mostrant un cartutxo de gas


Un cop d'estat ha posat punt i final al primer govern escollit democràticament a Egipte després de la caiguda de Mubarak. Just quan es complia el primer aniversari de l'arribada de Mursi a la presidència d'Egipte, l'ultimàtum llançat per l'exèrcit perquè arribés a un acord amb els milions de persones que estaven al carrer protestant va caducar i l'exèrcit va prendre el control del país . No hi ha altra manera de definir el que ha passat a Egipte. Ha estat un cop d'estat, s'ha deposat el govern i això ens demostra fins a quin punt les transicions democràtiques són difícils sobretot quan ocorren en períodes de desequilibris econòmics i socials com és el cas d'Egipte.

La situació a Egipte és preocupant ja que reflecteix el grau de polarització de la societat en un moment crític que pot marcar el futur del país. La violència s'està estenent pel país i als carrers es troben partidaris del cop així com opositors. Ahir l'exèrcit va disparar contra els partidaris de Mursi, més de 50 morts, més de 300 ferits. Sense paraules.

I tot això ha passat just quan les protestes a Turquia havien pràcticament desaparegut. O almenys just quan estaven deixant de ser notícia als mitjans internacionals. Com vaig comentar en la meva anterior entrada tots els actes semblen haver estat ajornats als caps de setmana (aquest últim ha estat també complicat) i la gent continua fent vida normal de dilluns a divendres (tot i que la policia segueix instal·lada al centre de les ciutats).