Dels escàndols als atacs i amenaces ...

Els recents escàndols de corrupció que estan alterant la vida política turca podrien significar, molt més enllà de les protestes que van començar al parc Gezi d'Istanbul el passat mes de juny, un punt d'inflexió de la trajectòria triomfal del partit del govern, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). Com a resposta a la investigació policial i la detenció de polítics del partit, parents i empresaris propers, el govern sembla haver iniciat una nova batalla què, tanmateix, no pot ser lliurada de la mateixa manera que es va fer al juny. La credibilitat del partit, afeblida arran de la violència policial i de la impassibilitat del govern davant el malestar social, podria caure a mínims desconeguts si s'obstaculitza el paper de la policia, dels jutges i dels mitjans al llarg d'aquest procés que acaba d'iniciar-se.

Un dels punts claus rau en el fet que el primer ministre hagi mostrat el seu enuig al dur-se a terme una operació policial d'aquest tipus sense, ja no el seu consentiment, sinó sense el seu coneixement. I la primera resposta no ha estat permetre que la investigació continuï sinó començar a destituir membres de la policia i a llançar amenaces al cos de jutges alertant de què disposa de molta informació que els incriminaria. Avui, a més, se'ls hi ha prohibit als periodistes l'accés a les dependències de la policia.

Existeix una percepció generalitzada tant A les altes esferes com entre gran part del poble de que s'ha trencat l'equilibri entre els grups que donaven suport al partit. L'operació, més que fruit d'atacs de l'oposició, s'ha originat des de dins, fet que queda molt clar si tenim en compte l'hegemonia amb què l'AKP controla tots els cossos estatals. I aquesta percepció s'ha vist confirmada amb el sermó del líder religiós Fethullah Gülen, en la qual condemna aquells que han estat corruptes, i la rèplica del primer ministre en què adverteix que ningú pot crear un estat paral·lel , que el poble està amb ells i les eleccions silenciaran 'aquests sermons'.

Fethullah Gülen

El Primer Ministres, avuis, a Trabzon

 

Mentrestant, part de la societat observa com un espectador de TV les picabaralles entre els dos líders, la majoria amb sorpresa i, molts, sense dissimular la seva satisfacció. Alguns veuen el principi de la fi d'Erdogan i l'inici d'una nova etapa a Turquia. Però pocs incideixen en el fet que la magnitud de les acusacions és tal que, abans de pensar en el futur, s'hauria d'adoptar mecanismes legals que evitessin de nou casos com aquest. En total hi ha hagut més de 71 detinguts. La quantitat d'ells que ha passat a disposició judicial encara varia segons les fonts. La xifra de diners, provinent de les arques públiques i de suborns, és esgarrifosa (segons el periodista Ercan Gün 100.000 milions d'euros al llarg dels últims 5 anys). A les cases dels detinguts s'ha confiscat 17,5 milions de lires (més de 6 milions d'euros, que serien més ja que després de les detencions la lira turca s’ha devaluat). A casa del Director de Halk Bankasi els diners han estat trobats en una caixa de sabates i les bromes a les xarxes socials s'han convertit en un fenomen viral. Süleyman Aslan ha ‘confessar’ en les seves primeres declaracions que eren diners de donacions que es destinarien per a construir escoles. Així de fort.

Avui, al míting organizat a Kadiköy (Istanbul) per a demanar solucions als problemes medioambientals de la ciutat, denúncies contra la corrupció s'han fet sentir entre els eslògans de la gent i la policia ha acabat intervenint amb tanquetes d'aigua.

Imatges del miting d'avui a Istanbul

Tots els cossos de l'Estat haurien de ser independentes i imparcials. A Turquia s'ha passat en un breu període de temps d'un burocràcia que només servia als interessos de la ideologia kemalista a un nou cos que obeeix al govern de l'AKP i ataca a tot aquells que no comparteix la seva forma de pensar. Les protestes de mesos passats foren silenciades, els manifestants foren criminalitzats i la imatge de grups radicals oferida pels mitjans, tot i el caracter massiu d'algunes de les protestes, permeteren rentar la cara de la policia. La lluita de l'AKP contra la corrupció des dels seus inicis ha format part de la seva campanya electoral al llarg dels anys i sempre s'ha presentat a si mateix com el problema a aquest mal crònica de Turquia i altres societats com la nostra. Si ara es pretén tapar les acusacions i manipular el procés aquesta imatge desapareixerà i mostrarà de nou que el poder, hi sigui qui hi sigui, és corrupte.


22 de desembre

Escàndal de corrupció a Turquia

Visca la Mar Mediterrània! És del millor que hi ha sigui bo o dolent. El clima , el menjar , la gent ... i la corrupció. Ahir, 17 de desembre, va ser un dia força mogut a Turquia i no a causa de protestes al carrer com ja ens havíem acostumat en anteriors mesos sinó degut a un continu moviment de la policia a les grans ciutats d’Istanbul i Ankara (i altres de més petites) que va finalitzar amb la detenció, fins al moment, de 51 persones acusades de corrupció, blanqueig de diners i contraban de lingots d'or (sí, sona una mica a pel·lícula però així és). Entre les persones detingudes es troben polítics de l'AKP (entre ells Mustafa Demir, alcalde del districte més conservador d'Istanbul, Fatih), els fills de tres ministres del govern (Medi Ambient-Urbanisme, Economia i Interior), empresaris molt coneguts com Ali Agaoglu , que ha protagonitzat recentment polèmics anuncis de televisió promocionant les seves megaconstruccions de ciment a Istanbul , l'empresari iranià Riza Zarab (casat amb la cantant Ebru Gündeş) i el director general de HalkBank, Süleyman Aslan .

Els ministres amb fills implicats en el cas. D'esquerra a dreta : el Ministre d'Economia, Zafer Çağlayan, el Ministre d'Interior, Muammer Güler i el Ministre de Medi Ambient i Urbanisme Erdoğan Bayraktar

La connexió entre totes aquestes persones sembla ser tota una sèrie de suborns en licitacions públiques (algunes d'elles ben conegudes com l'acabat d'estrenar Marmaray, el tren subterrani que passa per sota del Bòsfor) i grans transferències sospitoses de diners. L'operació ha estat portada a terme pel Departament de Delictes Fiscals de la Policia d'Istanbul després d'una investigació que, segons informen les fonts , portava ja un any en marxa. 

Abans d'entrar a fer possibles lectures del que ha passat, la veritat és que la sorpresa palpada en els mitjans i entre la majoria de la població no es deu als delictes en si sinó al fet que aquests hagin sortit a la llum. Durant 10 anys el govern del AKP ha governat aconseguint tapar o desviar qualsevol tipus d'acusació i eliminant, mitjançant actuacions de la policia similars a l'actual, a l'oposició tant política com econòmica. Així, la notícia és que hi hagi detencions, no la corrupció. I no es discuteix si els detinguts acabaran jutjats o no sinó quines lluites s’estan produint a les altes esferes de poder i si aquestes acabaran donant pas a detencions o dimissions de ministres. 
S'especula sobre la possible implicació en els fets de la cemaat Gülen, un dels grups religiosos més poderosos del país amb una àmplia xarxa d'escoles desplegades tant dins com fora del país. El govern ha estat gairebé sempre recolzat  per aquests grups amb esporàdics frecs entre el seu líder, Fethullah Gülen, i el Primer Ministre Erdogan, tot i que mai hi havia hagut una fractura real. Hi va haver un lleuger distanciament després de les protestes de Gezi i la resposta del govern cap als manifestants. Però el punt d’inflexió es produí el mes passat amb l'anunci del Primer Ministre de que volia reformar el sistema educatiu i eliminar el gran nombre d'escoles privades que serveixen com a acadèmies per a la preparació dels estudiants de cara als exàmens d'accés a la universitat, fet que comprometria a molts grups religiosos ja que és un de les seves principals fonts econòmiques. Des de llavors les relacions entre ambdues parts semblen haver-se tensat i entrat en una nova i desconeguda etapa. Els grups religiosos a Turquia (no només el de Gülen) tenen membres en el govern i en la majoria de cossos burocràtics. En la majoria dels mitjans de comunicació s'especula sobre un possible atac d'aquests grups a l'haver deixat sortir documents compromesos a la llum. I per plantejar aquestes hipòtesis es recolzen en el fet que el diari principal del grup (Zaman) està donant una cobertura detallada i intensa dels fets mentre altres diaris propers al govern intenten minimitzar tot el que està passant i, també, en la dimissió el dia anterior de Hakan Şükür, del grup Gülen, com a diputat de l'AKP al Parlament. 

Així, resumint una mica tot el que ha passat, s'ha destapat una extensa trama clientelista (molt mediterrània, per cert) i a la societat li costa creure que l’operació es degui simplement a l'actuació independent i neutral d'un cos burocràtic, en aquest cas un departament de la policia. De fet, aquest mateix matí s'ha sabut que cinc directors de la policia acaben de ser apartats del seu càrrec. Si fem una lectura política caldrà veure fins a quin punt aquestes operacions acabaran per malmetre la integritat del govern i això acabarà veient-se reflectit a les eleccions locals del 30 de març de 2014. Erdogan ja va respondre ahir reprenent de nou la seva retòrica geziana: "alguns apel·len a escopetes i intrigues per avançar, nosaltres tenim a Allah". Grups opositors es freguen les mans ara però qualsevol possible progrés electoral de l’oposició no es deuria a una bona campanya sinó al benefici indirecte obtingut per aquest escàndol polític de corrupció. Molta novetat però, a la fi, més del mateix. 

Portada de Radikal 18 desembre 2013: "Operació a tres bandes sacseja Turquia". El titular fa referència a les detencions connectades entre si de l'empresari Rıza Zarrab i els fills dels ministres, a l'Ajuntament del districte de Fatih i a TOKİ, una institució estatal que ha edificat pisos a molts punts de la geografia turca al llarg d'aquests últims 10 anys per a famílies de baix poder adquisitiu i que, sembla ser, ha estat també una font d'ingressos en negre per a molts polítics.

18 de desembre