Visca la
Mar Mediterrània! És del millor que hi ha sigui bo o dolent. El clima , el menjar , la gent ... i la corrupció.
Ahir, 17 de desembre, va ser un dia força mogut a Turquia i no a causa de
protestes al carrer com ja ens havíem acostumat en anteriors mesos sinó degut a
un continu moviment de la policia a les grans ciutats d’Istanbul i Ankara (i
altres de més petites) que va finalitzar amb la detenció, fins al moment, de 51
persones acusades de corrupció, blanqueig de diners i contraban de lingots d'or
(sí, sona una mica a pel·lícula però així és). Entre les persones detingudes es
troben polítics de l'AKP (entre ells Mustafa Demir, alcalde del districte més
conservador d'Istanbul, Fatih), els fills de tres ministres del govern (Medi
Ambient-Urbanisme, Economia i Interior), empresaris molt coneguts com Ali
Agaoglu , que ha protagonitzat recentment polèmics anuncis de televisió
promocionant les seves megaconstruccions de ciment a Istanbul , l'empresari
iranià Riza Zarab (casat amb la cantant Ebru Gündeş) i el director general de
HalkBank, Süleyman Aslan .
La
connexió entre totes aquestes persones sembla ser tota una sèrie de suborns en
licitacions públiques (algunes d'elles ben conegudes com l'acabat d'estrenar
Marmaray, el tren subterrani que passa per sota del Bòsfor) i grans transferències
sospitoses de diners. L'operació ha estat portada a terme pel Departament de
Delictes Fiscals de la Policia d'Istanbul després d'una investigació que,
segons informen les fonts , portava ja un any en marxa.
Abans
d'entrar a fer possibles lectures del que ha passat, la veritat és que la
sorpresa palpada en els mitjans i entre la majoria de la població no es deu als
delictes en si sinó al fet que aquests hagin sortit a la llum. Durant 10 anys el
govern del AKP ha governat aconseguint tapar o desviar qualsevol tipus
d'acusació i eliminant, mitjançant actuacions de la policia similars a l'actual,
a l'oposició tant política com econòmica. Així, la notícia és que hi hagi
detencions, no la corrupció. I no es discuteix si els detinguts acabaran
jutjats o no sinó quines lluites s’estan produint a les altes esferes de poder
i si aquestes acabaran donant pas a detencions o dimissions de ministres.
S'especula
sobre la possible implicació en els fets de la cemaat Gülen, un dels grups religiosos més poderosos del país amb
una àmplia xarxa d'escoles desplegades tant dins com fora del país. El govern
ha estat gairebé sempre recolzat per aquests
grups amb esporàdics frecs entre el seu líder, Fethullah Gülen, i el Primer Ministre
Erdogan, tot i que mai hi havia hagut una fractura real. Hi va haver un lleuger
distanciament després de les protestes de Gezi i la resposta del govern cap als
manifestants. Però el punt d’inflexió es produí el mes passat amb l'anunci del
Primer Ministre de que volia reformar el sistema educatiu i eliminar el gran
nombre d'escoles privades que serveixen com a acadèmies per a la preparació
dels estudiants de cara als exàmens d'accés a la universitat, fet que
comprometria a molts grups religiosos ja que és un de les seves principals fonts
econòmiques. Des de llavors les relacions entre ambdues parts semblen haver-se
tensat i entrat en una nova i desconeguda etapa. Els grups religiosos a Turquia
(no només el de Gülen) tenen membres en el govern i en la majoria de cossos
burocràtics. En la majoria dels mitjans de comunicació s'especula sobre un
possible atac d'aquests grups a l'haver deixat sortir documents compromesos a
la llum. I per plantejar aquestes hipòtesis es recolzen en el fet que el diari
principal del grup (Zaman) està
donant una cobertura detallada i intensa dels fets mentre altres diaris propers
al govern intenten minimitzar tot el que està passant i, també, en la dimissió
el dia anterior de Hakan Şükür, del grup Gülen, com a diputat de l'AKP al
Parlament.
Així,
resumint una mica tot el que ha passat, s'ha destapat una extensa trama clientelista
(molt mediterrània, per cert) i a la societat li costa creure que l’operació es
degui simplement a l'actuació independent i neutral d'un cos burocràtic, en
aquest cas un departament de la policia. De fet, aquest mateix matí s'ha sabut
que cinc directors de la policia acaben de ser apartats del seu càrrec. Si fem
una lectura política caldrà veure fins a quin punt aquestes operacions acabaran
per malmetre la integritat del govern i això acabarà veient-se reflectit a les
eleccions locals del 30 de març de 2014. Erdogan ja va respondre ahir reprenent
de nou la seva retòrica geziana:
"alguns apel·len a escopetes i intrigues per avançar, nosaltres tenim a
Allah". Grups opositors es freguen les mans ara però qualsevol possible progrés
electoral de l’oposició no es deuria a una bona campanya sinó al benefici
indirecte obtingut per aquest escàndol polític de corrupció. Molta novetat però,
a la fi, més del mateix.
18 de desembre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada