(article publicat a La Directa avui 12 de març: http://directa.cat/noticia/gezi-revifa-nou-turquia)
La mort ahir del jove Berkin Elvan, nova víctima de les
protestes pel Parc Gezi a Turquia, ha encès altre cop el polvorí i els
carrers de les principals ciutats del país s’han tornat a omplir com
feia mesos que no succeïa.
No han estat els casos de corrupció destapats fa prop de
tres mesos, ni tampoc la nova llei d’Internet que equipara a Turquia amb
països com la Xina i Corea del Nord; ni tampoc el fet de que els
nombrosos detinguts pels casos de corrupció (empresaris, polítics i
parents) fossin tots recentment alliberats sense càrrecs. Des del mes de
setembre de l’any passat s’han portat a terme moltes protestes però cap
com les del mes de juny. L’esperit de Gezi, de la mateixa manera que va
començar, ha tornat a néixer ara renovat i de forma espontània després
de la mort de Berkin Elvan. Berkin, un jove de 14 anys d’Istanbul sortí a
comprar pa la tarda de l’1 de juny a la zona d’Okmeydani just quan les
primeres protestes havien ja esclatat. Una càpsula de gas disparada per
la policia el ferí al cap i entrà en coma. Després de 269 dies d’una
lluita constant per mantenir-se en vida i de passar de pesar 45 kg a tan
sols 15, ahir dimarts 11 de març el jove, que ja s’ha convertit en un
nou símbol, morí. Feia ja dies que petits grups es concentraven
diàriament davant l’hospital on es trobava en Berkin després de notícies
sobre l’empitjorament del seu estat de salut. Però la seva mort, i
també la indiferència del govern i de les institucions pel cas –ja que
no s’ha tingut cap mirament cap a la família i hi ha hagut càrregues
policials inclòs davant l’hospital–, ha indignat a gran part del poble
turc i ràpidament s’han convocat protestes a totes les ciutats del país.
El lema de les protestes reflectia molt bé el que es sentia: “Berkin no
s’ha despertat. Turquia, desperta’t!” (Berkin uyanmadı, uyan Türkiye)
Els actes de protesta convocats simultàniament a dos quarts de set a
les principals places han estat aviat interromputs per càrregues
policials. A Kizilay, el centre d’Ankara, la gent s’ha començat a
concentrar de forma pacífica a partir de les cinc. Just a les sis, mitja
hora abans de l’hora anunciada, la policia ha començat a disparar gran
nombre de càpsules de gas obligant a la multitud a dispersar-se per les
zones limítrofes de Sakarya i Mesrutiyet. El gas ha provocat el pànic no
només entre els manifestants sinó també entre vianants (entres ells
molts nens) que es trobaven a la zona i que s’han quedat envoltats de
gas pebre. Amb la policia tancant les sortides i patrullant en grups de
20-30 policies per la zona molta gent ha entrat a locals de la zona per a
refugiar-se. Dues hores després tot el centre romania col·lapsat amb
grups dispersats fugint de la policia mentre a la zona de Çebeci (un
dels Campus de la Universitat d’Ankara) un grup de joves ha començat a
marxar cap al centre i han estat aturats per la policia. Nombrosos
ferits a Ankara, així, en una intervenció policial molt dura i iniciada
sense motius. Segons el diari T24, dos ferits per càpsules de gas no han
estat acceptats a dos dels hospitals de la ciutat, Numune i Atatürk
Hastanesi, i al final se’ls ha ingressat a l’hospital infantil
Hacettepe.
 |
| Ahir dol a Okmedyani |
|
 |
| Dibuix de Berkin Elvan (Onur Gursoy) |
A altres ciutats com Antalya, Eskişehir i Mersin la policia ha estat
també especialment violenta. A Mersin una tanqueta d’aigua ha atropellat
a dues noies i una d’elles es troba en estat greu. A Istanbul,
l’ajuntament ha pres mesures abans de l’acte i ha tancat Taksim i el
Parc Gezi a la població. La gent s’ha concentrat al llarg de l’Avinguda
Istiklal i, també, a Kadiköy, a la part asiàtica. Tot i que la policia
ha intervingut més tard que a la resta d’actes, la gent ha estat
igualment dispersada amb gas i lluites entre protestants i la policia
s’han mantingut vàries hores a Kadiköy.
Les xarxes socials, un instrument "perillós"
Les xarxes socials han estat claus per a promoure la protesta i
difondre imatges i notícies. Coincideix amb les recents declaracions del
Primer Ministre Recep Tayyip Erdogan a un programa de televisió de la
cadena ATV. Erdogan es referí a les xarxes socials com un instrument
perillós emprat per grups que actuen fora de la llei i pretenen acabar
amb la democràcia turca en referència a la publicació de gravacions de
so que impliquen a molts polítics, el Primer Ministre inclòs, en els
casos de corrupció. Erdogan afirmà que després de les eleccions locals
del 30 de març es farà tot el necessari per a controlar les xarxes
socials i, si així ha de ser, aquestes seran tancades.
La nova llei d’internet, ja en vigor, pot dificultar encara més la
lliure circulació d’informació a Turquia i aïllar a amplis sectors de la
població que s’oposen a les polítiques del govern. Aquest, sembla
comptar amb la victòria a les eleccions locals doncs un percentatge prou
gran no fa servir internet i confia en la innocència dels polítics del
Partit del Desenvolupament i la Justícia (AKP, en turc). La idea de que
la culpa de la mort de Berkin recau en els protestants i no en la
policia és prou ferma entre l’electorat de l’AKP.
Indignació pel suïcidi d'una mare i un fill
Un altre cas recent, sense cap vincle amb les protestes a Gezi però
sí amb la violència policial, és el de la mort per suïcidi de Hatice Can
el passat de de 2 març. Hatice Can era la mare d’Onur Yaser Can, un
jove arquitecte de 28 anys d’Ankara que residia a Istanbul i que també
s’havia suïcidat feia poc menys de 3 anys. Onur havia estat detingut per
possessió de drogues (cannabis), portat a la comissaria de policia i
torturat durant hores. Després de ser posat en llibertat se’l tornà a
cridar i se l’obligà a ser informant de la policia. Onur no va poder
aguantar quan la policia el va cridar per tercer cop i abans de tornar a
passar pel mateix calvari es suïcidà llançant-se despullat des del seu
pis. Després de tot aquest temps clamant justícia pel seu fill, la mare
també ha acabat posant fi a la seva vida.
Per un costat, la llibertat d’expressió està en perill en Turquia.
Cada cop és més difícil dirigir una crítica al govern i aquest
s’auto-protegeix amb noves lleis, designant càrrecs a dit i escorant-se
en la policia. Per l’altre, l’estat policial en el que s’ha convertit
Turquia no té cap objecció en fer ús de la violència, sigui en la forma
que sigui. La dura resposta de la policia a les protestes per la mort de
Berkin Elvan mostren com, a pocs dies de les eleccions, el govern
aposta per mantenir la línia adoptada durant les protestes de Gezi tot
confiant en mantenir l’alcaldia de les principals ciutats.
12 de març
 |
| Okmedyani avui pel matí |
