diumenge, 30 de juny del 2013

Retrat d'Erdoğan com a 'un marginal'...


L’Erdoğan del passat adverteix a l’Erdoğan d'avui, el que diu 'La veritable Turquia és aquí als mítings' com a resposta a les protestes al carrer, amb frases com la següent: "Jo, en comptes de fixar-me en la multitud dels mítings, prefereixo mirar als carrers. Als carrers es respira un altre llenguatge, si un sap llegir aquest llenguatge veurà la veritat, no s'enganyin a si mateixos!'




Les protestes al carrer ja han acabat a Turquia. Ara s'ha entrat en una altra fase en que el govern ha deixat clar que continuarà amb les investigacions per trobar a tots els 'culpables'. El mateix primer ministre va publicar un tweet, afegint-hi el hashtag 'Els provocadors passaran comptes', (#ProvokatörlerHesapVerecek), oferint-nos una bona idea de cap a on s’està movent tot. Mentrestant, les pressions del govern a les xarxes socials continuen i es demana a twitter i facebook que col·laborin amb les institucions per facilitar informació. A més, dels 5 milions de tweets que la policia ha investigat aquests dies s'ha identificat a 35 usuaris als quals se'ls acusarà de "delictes virtuals" per insultar al Primer Ministre.

El Ministre de la Unió Europea turc Egemen Bağış ha dit en unes declaracions que tot el que ha passat al Parc Gezi feia anys que estava planejat fet que, per cert, ha provocat grans rialles a les xarxes socials. Almenys les notes d'humor no falten. De fet
, algun dia hauria de dedicar-hi una entrada.

El jutge que va deixar en llibertat al policia que va matar a Ethem Sarısülük ha declarat que per milions de persones que protestin contra la sentència ell està molt tranquil perquè s'ha fet justícia. I a sobre, el testimoni que va proporcionar la defensa d’Ethem, Kazım Bayraktar, un noi que estava en el moment del tret, ha estat avui detingut. El policia fora, el testimoni dins.

Això seria un breu resum, sense protestes però amb un govern igualment actiu. Finalment ha entrat en escena, malauradament, l'opi del poble. La UEFA ha condemnat al Fenerbahçe i al Beşiktaş a dos i un any, respectivament, sense participar en competicions europees per manipulació de partits. Les portades d'ahir de la majoria dels grans diaris només parlaven de futbol.

Avui, com una cosa nova, us deixo amb la traducció completa d'un article de Doğan Akın publicat al diari T24 que compara l'actuació del primer ministre amb les seves accions i frases quan era a l'oposició política. Per qui no estigui informat sobre la trajectòria política de Erdoğan cal dir que porta molts anys a la política, ja des de finals dels 70. Va ser alcalde per Istanbul a la dècada dels 90 pel RP (Partit de la Prosperitat) i l'AKP, el partit d’ara al govern, va ser fundat per ell mateix l'any 2001, guanyant les eleccions de 2002.

Doğan Akın ens ofereix una àmplia selecció de textos de la biografia de Erdoğan: "El naixement d'un líder". Encara que semblin purs textos narratius i de lloança al Primer Ministre, el contrast entre algunes de les seves frases del passat i les seves recents declaracions és impressionant. No ha estat fàcil traduir-lo, no només per l'extensió de l'article sinó per lèxic i per petits detalls que necessitaven un aclariment. En alguns casos ho he fet, afegint informació entre parèntesis.

Crec que és molt interessant. L'article manté una distància i no agredeix amb crítiques dures al primer ministre. Simplement es ressalten alguns textos sent tot més que suficient. Que gaudiu de la lectura

Marc Saurina

____________________________________________________________________________________________

RETRAT D’ERDOĞAN COM 'UN MARGINAL' ...

Doğan Akın, 25 de juny, T24

http://t24.com.tr/yazi/erdoganin-bir-marjinal-olarak-portresi/6951

"El primer Ministre Erdoğan" ha qualificat d 'heroica' l'actitud d'una policia que havia atacat a primera hora del matí a joves protestant pacíficament al Parc Gezi amb bombes de gas, cops i aigua a pressió i fins i tot ha dit 'jo mateix vaig donar l'ordre '. Però, què deia de la policia quan era a l'oposició?

Trobem respostes molt sorprenents a aquesta pregunta en la biografia d’Erdoğan, biografia escrita per gent que sempre ha estat al seu voltant. En aquest llibre s'explica com Erdoğan va fer una crida a la policia que dificultava els actes i mítings d'un AKP acabat de fundar per 'desobeir davant ordres errònies' i també com la policia gasejava als vehicles del comboi de l'AKP ...

L’Erdoğan del passat adverteix a l’Erdoğan d'avui, el que diu 'la veritable Turquia és aquí als mítings' com a resposta a les protestes al carrer, amb frases com aquesta: "Jo, en comptes de fixar-me en la multitud dels mítings, prefereixo mirar als carrers. Als carrers es respira un altre llenguatge, si un sap llegir aquest llenguatge veurà la veritat, no s'enganyin a si mateixos! '





Molt s'ha escrit sobre el Parc Gezi, tant que s'està generant un propi gènere literari. Un cos literari molt ampli que tracta des d'uns manifestants que s'oposen a la construcció d'un centre comercial amb actes de protesta que després es converteixen en massius fins a uns mitjans de comunicació dominants que no veuen o deformen la realitat dels fets. Tracta des de la violència policial fins a l'actitud del govern cap a una oposició en la societat i conclou també amb peticions de claredat del món a Turquia en el que podríem dir que és un corpus força exhaustiu.

Jo intentaré aproximar-me de nou al procés del Parc Gezi fent ús de fonts de l'AKP. En el meu anterior article vaig posar èmfasi en les diferències entre les promeses democràtiques a la societat expressades en el programa electoral del tot just fundat AKP l’any 2001 i en la postura del govern, ara, contra els protestants del Parc Gezi. Aquell article el vaig concloure parlant de les possibilitats que l'AKP hagués acabat acampat al Parc Gezi si no hagués arribat a estar avui al poder. Ara, analitzaré a Erdoğan, del passat fins al present.

És molt fàcil trobar fonts sobre l'aventura política i personal de Erdoğan que s'ajustin a la postura que cadascú defensi. Però per evitar una discussió sobre les fonts emprades he optat per fer ús d’una font interna. Hi ha una font molt important que ens descobreix els pensaments d’Erdoğan i ens ofereix també testimonis de les persones més pròximes a ell. Es tracta de la biografia "Tayyip Erdogan: El Naixement d'un Líder", escrita per Hüseyin Besli i Ömer Ozbay, amics íntims del Primer Ministre i ex-diputats de l'AKP.

Assumint el risc que pot resultar un article massa llarg, vaig a citar diversos fragments d'aquest llibre. Llegeixin els següents passatges tenint en compte que Erdoğan es va referir per primera vegada als resistents del Parc Gezi com 'un grup de brètols' (çapulcu) i posteriorment a partir d'un petit grup més agressiu es va referir a tots els protestants en els carrers i les places com 'grups marginals', 'terroristes, vàndals', 'joves instrumentalitzats i enganyats'. Erdoğan va dir en un principi als que volien protegir el Parc Gezi: 'No hem de demanar permís a un grup de brètols. La Caserna (centre comercial) es construirà o sí o sí '. Després fent ús en els seus mítings de 'La veritable Turquia és aquí' intentà ignorar per complet a la gent que estava als carrers. L’Erdoğan d'avui que parla del que ha passat al Parc Gezi com ‘una conspiració en la qual també hi són implicats els mitjans internacionals', que es refereix a les xarxes socials com 'un mal de cap', que qualifica d’il·legal 'el dret bàsic a congregar i manifestar-se amb un 'us aneu a ajuntar on es pugui fer'. Avui anem a analitzar a Erdoğan des del passat a través d'aquest llibre.

CRIDA A LA DESOBEDIÈNCIA D'ERDOĞAN A LA POLICIA

Anem del "Primer Ministre" que qualifica d'heroica' l'actitud policial al "Secretari General de l'AKP a l'Oposició" del passat.

Després de la inauguració de la delegació del recentment fundat AKP a Bursa durant l
’any 2001, la policia va començar a carregar davant la multitud congregada sense distingir entre nens i vells. Davant el caos i la sorpresa de tots, Erdoğan va agafar el micròfon i va alertar la policia. Llegim un fragment del llibre El naixement d'un líder:

Tayyip Bey va agafar el micròfon i va cridar intentant aparentar tranquil·litat: 'm'estic dirigint a la policia de Bursa'. Se li notava, pel to de veu, quant li estava costant contenir la ira que sentia davant aquella inesperada actuació de la policia.

'Sé que esteu acatant ordres; però vosaltres també sabeu que acatar una ordre errònia és un delicte! Us adverteixo per a què poseu fi a aquesta il·legalitat ... '

Els policies van deixar d'agredir a la gent i es van quedar aturats. Tayyip Bey continuà: 'Això no és una marxa programada. Així com la gent surt contenta d'un partit, això és el mateix. Nosaltres continuarem el camí, deixeu-nos passar' (pàgs. 301-302)

'HEM DIRIGIT ELS NOSTRES VEHICLES CONTRA LA POLICIA'

Abans de les eleccions de novembre de 2002, el comboi de l'AKP es va trobar amb la policia mentre anava d'Elazığ a Malatya. Ens ho explica en el llibre M. Safi Öztekin:

Estàvem a punt d'entrar a Malatya. Jo feia d'escorta amb el meu vehicle per davant de l'autobús del partit. En entrar a la ciutat vam veure que la policia havia obstruït el camí.

(---)

(A la ciutat) Els vam dir (a la policia) que el míting anterior ja feia molt que havia acabat però com el nostre comboi anava molt lent trigaríem massa a arribar al centre. La policia es va mantenir ferma i no els vam poder convèncer.

Davant la desesperació vaig mirar a Mücahit (Arslan) Bey; des de la part davantera de l'autobús Tayyip Bey ens mirava. Amb senyals ens va dir: 'Pugeu als vehicles i prossegueixin la marxa'.

Vam córrer als cotxes i sense frenar passem per sobre dels policies!

Encara que no volíem ens vam veure forçats a obrir camí.
(Pàg. 302)

Els escriptors del llibre, després d'haver-nos explicat aquesta història, ens fan una valoració de la policia que seguia enfrontada a l'AKP:

Ja quan anàvem a obrir una delegació provincial ja quan estàvem en plena campanya electoral, trobar-se amb provocacions, obstacles i pressions dutes a terme fent ús de l'aparell policial com les d'aquell dia, eren coses que s'estaven convertint en habitualz. La policia, obeint ordres a cegues, estava augmentat el risc que hi hagués algun conflicte o disturbi. (pàg. 302)

DETENCIÓ PER ACTE SENSE PERMÍS

El primer ministre Erdoğan, tot i que segons la constitució les marxes i manifestacions pacífiques no estan vinculades a l'obtenció d'un permís, ja ha demostrat davant les protestes del Parc Gezi i amb anterioritat pel Dia del Treballador (1 de maig) que només es reconeix aquest dret en els llocs que l'Estat mostri com a correctes.

Al llibre hi ha un capítol en què s'explica com a Erdoğan, després de ser detingut per manifestar-se sense permís 'va ser deixat lliure per no tractar-se d’un delicte important'.

Erdoğan, abans del cop d'estat de 1980, va assistir a un funeral  junt amb un grup de les joventuts del Milli Selamet Partisi (MSP, Partit de la Salvació Nacional, partit islamista il·legalitzat després del cop). Tornant amb tren, van baixar a l'estació de Yenikapı i van començar a caminar en direcció al barri de Fatih. Llegim:

... Quan van començar a caminar cap a Fatih, Edip Yüksel i altres van voler llançar eslògans, el Reis (cap, referint-se a Erdoğan) no ho va trobar adequat i no ho va permetre.

Vigilant que el grup es mantingués en silenci, quan van arribar a Kıztaşı, Metin Yüksel no es va poder contenir i va començar a cridar. Els altres joves, impacients, van aprofitar el moment. Ja sense dubitacions acabaren tots cantant plegat.

La policia no va trigar en acudir al barri, aviat es va arribar a situació de 'Jandarma' (cos de la policia, com la guàrdia civil) i el grup, de sobte, es trobava en la Caserna Militar de Metris detingut.

La primera nit que van passar a Metris i tot el que va passar després ho escoltem de la veu del mateix Erdoğan:

'Gran part de la primera nit que vam passar a Metris la passem de peu al corredor. Encara que haguéssim volgut no ens hauríem pogut asseure doncs el terra estava inundat d'aigua.

Quan ja havia passat gairebé mitja nit encara no havíem menjat res. Quan tot estava ja més tranquil un soldat ras se'ns va acostar. Ens va oferir per menjar pa sec que li havia sobrat de la seva ració i escalfà una mica de sopa en una tassa. No puc expressar aquí com ho vam agrair en aquell moment.

Després ens van ensenyar un lloc per dormir. Cada un es va ficar al llit en un racó. De cop ens despertem terroritzats, dels crits que arribaven semblava que estiguessin torturant algú.


Al principi vam pensar que era un de nosaltres; passem comptes, estàvem tots. Després ens vam assabentar que havien donat una pallissa al soldat que ens havia portat la sopa 'per haver ajudat a uns anarquistes'.

Després ens van portar a la Caserna de Selimiye. Després de passar-hi uns dies ens van portar davant el jutge. Aquest, per no tractar-se d'un delicte que valgués la pena, ens va deixar a gairebé tots en llibertat.

Després de sortir de la presó vaig intentar contactar amb aquest soldat per donar-li les gràcies. Per la nostra culpa l’havien pegat, havia estat torturat.

Per sort, no va ser molt difícil, era un germà nostre aleví d'Adana.

Des que ens vam conèixer no hem perdut mai el contacte; encara a vegades parlem'.


(pàgs. 51-52)

ERDO
ĞAN: MÉS QUE ELS MÍTINGS JO EL QUE MIRO ÉS EL LLENGUATGE DEL CARRER

Erdoğan, mentre ens conta l'etapa en què va arribar al poder el 2002, ens ofereix també valoracions sobre els mítings i les enquestes. Mentre ara es mostra ferm en oposar-se a aquest llenguatge que prové dels carrers, en aquella època ens oferia una valoració ben oposada:

'Hi ha qualitats aconseguides gràcies a que un porta molts anys a la política. Jo, miro molts més els carrers que les multituds dels mítings. Perquè els carrers tenen un llenguatge especial propi. Si un sap llegir aquest llenguatge, coneixerà la veritat. No s'enganyin a si mateixos'. (Pàg. 336)

LA PREMSA INTERNACIONAL OVACIONANT ERDOĞAN

I ara anem a la qüestió de la premsa internacional com a part de la conspiració. En el llibre que ens explica la vida d'Erdoğan també hi ha sectors que citen a la premsa internacional. Per exemple un article de Le Monde sobre Erdoğan publicat després de les eleccions locals de 1989 que va causar gran satisfacció dins del partit. Comparteixo amb vosaltres aquest fragment del llibre:

El reporter de Le Monde
, responsable de cobrir la campanya electoral de Erdoğan de 1989, va dir en un article publicat a la setmana següent: 'hem de fixar-nos en aquest jove del Partit Islamista Refah que té una visió social-demòcrata'.

El reporter havia quedat impressionat en un míting de barri al qual va assistir com a observador durant la campanya.

(...)

Després del que va veure al míting, la ment del reporter de Le Monde va crear el retrat d'Erdoğan com un social-demòcrata. I va voler compartir amb els seus lectors la possibilitat que en el futur arribés a ser uns dels líders polítics de Turquia.
(pàg. 53)

ERDOĞAN EN UNA XERRADA DE RAKI (rakı sohbeti, xerrades bevent rakı, la beguda 'nacional' de Turquia, ja no, ara és l’ayran)

En el llibre, frases del "Primer Ministre" al voltant dels debats sobre els que consumeixen alcohol com 'Vés a casa teva i beu allà' o pronunciades per defensar la llei que limitarà la distribució i la venda de begudes alcohòliques com 'per què surts en contra dels mandats de la teva fe?' ens recorden també al "candidat a l’alcaldia del districte de Beyoğlu pel Refah Partisi". Aquí teniu dues històries d'aquella època:

Erdoğan, sent l'alcalde del districte de Beyoğlu pel RP des de 1984, es va presentar a l'alcaldia d'Istanbul a les eleccions locals de 1989. Erdoğan, delegant en un equip de dones sense vel al barri de Cihangir, intenta influenciar la zona de Hacıhüsrev, controlada tradicionalment pel CHP. En el llibre el mateix Erdoğan ens explica com va intentar establir una connexió al barri de Hacıhüsrev:

'... Mustafa Bey tenia un amic a Hacıhüsrev de nom Kudret. Treballava a cases d'apostes, però era un home amb prestigi i molt estimat al barri (..) Era al voltant de la pregària del migdia (Ad-Duhr en àrab, Ikindi en turc) quan arribem a casa i Kudret s'acabava de despertar. Quan vam veure a la porta un munt de sabates de dona, ens avergonyirem al principi, no volíem entrar. Era el 'dia' de la seva cunyada (el dia es refereix aquí a una trobada de dones, amigues o familiars, que aporten una quantitat de diners o or que cada dia s’emportarà una d'elles, com una forma tradicional de préstec), estava ple de dones. Quan va venir Kudret Bey i ens va dir 'han arribat fins aquí, no se’n vagin sense haver entrat' vam decidir sense allargar molt la discussió entrar. El saló estava ocupat per dones; Kudret ens va portar directament al dormitori. Va compondre una mica el llit i ens va oferir seient. Així, asseguts en una cantonada del llit, li expliquem la situació. Kudret Bey ens va prometre tot tipus d'ajuda perquè Mustafa Abi li havia parlat molt bé de nosaltres. I de veritat durant la campanya ens va ajudar en tot el que va poder. Va assegurar l'assistència d'alguns artistes que coneixia i va organitzar una bonica nit. Sempre ens va acompanyar i ens va fer de guia a les tertúlies dels cafès i en les visites al veïnat. Es va responsabilitzar més que nosaltres del nostre treball.

Kudret s'ho pren tan seriosament que el dia de les eleccions s'aixeca abans que surti el sol, encara amb el pijama i va al Centre de Coordinació Electoral. En veure que encara no hi ha ningú es deprimeix.

Després de les 12 estava jo visitant les meses electorals. Em vaig adonar que Kudret havia posat un home en cadascuna de les taules. En veure’m es dirigeix cap ​​a mi com decebut:

¡Başkan (alcalde)! Els seus no resen, per si no ho sabia - va dir.

Com? - Li vaig dir.

Al matí he anat al despatx electoral. 'Com tots resen, vindran' m'he dit a mi mateix. Però per aquí no ha vingut ningú .... Vostè amb aquests ho té difícil per guanyar unes eleccions, alcalde.

La nostra relació amb Kudret Bey va continuar amb el temps. Durant les eleccions ni ell ni cap dels seus provava gota d'alcohol. Després de les eleccions va organitzar un dinar. Al jardí hi havia dues taules, una amb alcohol, l'altra sense. A la nostra taula plena de sobrietat, a la taula de Kudret tothom parlava. Em vaig aixecar i li vaig dir a Kudret, 'amb el vostre permís m'asseuré a la vostra taula'.

En un moment de la tertúlia Kudret em diu 'alcalde', 'Per què l'alcohol està prohibit? Per què el rakı és haram?

Primer li vaig parlar de les aleies que prohibeixen l'alcohol. Però quan vaig arribar a l'aleia de 'no resis quan estiguis begut' la confusió es va apoderar d'ell. Jo vaig aclarir la situació explicant que si algú borratxo llegeix una sura i en comptes de llegir 'La A'budu' s'oblida de 'La' (significa no en àrab) i només llegeix 'A'budu' llavors el significat canvia per complet.

'Ja ho he entès alcalde' - em va dir - "però és una pena que per un simple 'La' el nostre raki hagi estat condemnat així'.

(pàgs. 46. 47)

Kudret Bey, també conegut com l'amo de la Cerveseria Bacanak, va seguir ajudant a Erdoğan fins i tot quan va ser jutjat per insultar un jutge. (* - Després de perdre per pocs vots les eleccions locals de 1989 Erdoğan va impugnar els comicis. En desestimar el jutge la impugnació, Erdoğan va cridar 'no pot dictar sentència així borratxo'. Erdoğan va passar una setmana a la presó)

LA SEGONA HISTÒRIA DE ERDOĞAN AMB L'ALCOHOL

En la biografia, se'ns explica que mentre Erdoğan anava recollint èxits electorals amb l'ús de nous mètodes també es va enfrontar amb els pensaments 'estrets de mira' que eren dominants A Milli Görüş (la 'Visió Nacional' és un moviment que va servir de base per l'ascens del RP d'Erbakan als 80 i als 90 i que compta avui dia encara amb un cert suport en països com Alemanya on viu una important població turca). Erdoğan va ser acusat en les seves campanyes de 'abraçar-se amb els borratxos a les places' i d'aquí sorgeix la segona història relacionada amb l'alcohol que ens transmet en el llibre Tahsin Dindar:

Tayyip Bey era candidat a diputat per Zeytinburnu a les eleccions de 1986. Vam anar a la mesquita de Seyitnizam. Pensàvem que després de les oraciones, prendríem cafè amb la cemaat (el grup que assisteix habitualment a la mesquita). Però per culpa del trànsit vam arribar molt tard i ja no quedava ningú.

Al costat de la mesquita vam veure a un home vell amb barba. Tayyip Bey li va dir "Selam Aleykum, Haci Amca (haci significa pelegrí, Amca oncle, s'empra per referir-se a la gent gran). L'ancià no va fer cas.

El president ho va intentar un cop més. Però sense rebre resposta. L'ancià semblava decidit a no donar-se per al·ludit.

Jo sóc del ANAP
(Partit que va governar Turquia durant els 80 i principis dels 90, de centredreta) - va dir - jo a vostès no els voto.

No es preocupi - va dir Tayyip Bey – i a un te tampoc ens convida?

No, tampoc - va respondre.

Tayyip Bey continuà, entestat.

D'acord - va dir - i si nosaltres us convidem a un?

'No pot ser' - va dir l'ancià - jo no bec el vostre te.

Estava clar que l'home no cediria.

Just en aquest moment, des de l'altre costat del carrer sentim una veu que cridava "alcalde, alcalde". Deixant l'ancià en el seu món, ens dirigim cap a ell.

L'home ens va dir que tenia una botiga. 'Porto deu minuts observant. Pel que veig no han aconseguit agradar a Haci Amca. Si no veuen cap inconvenient, entrin a la meva botiga, prenguin aquí un te.

Allà on l'home assenyalava la seva botiga posava 'cerveseria'.

L'alcalde va dir 'amb molt de gust'. Potser era la primera vegada que anava a entrar en una taverna però no va dubtar ni un moment.

Dins hi havia una de fum. Difícil d'explicar. Un lloc d'una sola planta, sense aire i amb olor forta a alcohol. Però que els hi puc dir, el respecte que ens van mostrar aquells borratxos jo no l’he vist a cap altre lloc. Ens abraçaven, ens donaven petons. Quan jo, temorós que em quedés l'olor a l'alcohol o que em passés alguna cosa de les salives o els mocs em vaig tirar enrere, Tayyip Bey em diu a l'orella 'no et tiris així enrere' em va dir 'si l'home t'abraça, tu també li abraçaràs. D'aquí no et moriràs, com a molt tires la jaqueta quan surtis i ja '.

(...)

A les dues hores vam sortir de la taverna però ens va costar. Si no haguéssim demanat de sortir, haguessin seguit escoltant al president dues hores més.

Tornant, em vaig quedar pensant i em vaig dir 'Tahsin, portes anys movent pels llocs que no són, perdem el temps en els patis de les mesquites, la veritable mina d'or és aquí.

(pàgs. 89-90)

LA DEMOLICIÓ DETINGUDA COM UN TRIBUT ALS RECORDS

En el llibre també se'ns explica la història d'una expropiació feta en un poble situat al final d'un dels rius que desembocaven a la Presa de Darlık. 'L'alcalde d'Istanbul Erdoğan' després de l'expropiació va amb els equips de demolició al poble, però en l'últim moment deté la demolició. El motiu: els records d'una vella dona del poble amb la qual es creua. El ministre de Medi Ambient i Urbanisme Veysel Eroğlu, Director General de İSKİ en aquella època ens ho conta:

Vam deixar una mica enrere l'equip i ens vam reunir amb la gent del poble. En veure l'alcalde es van alegrar. Mentre li brindaven els honors una dona se'ns va acostar:

Benvingut alcalde, fill meu! - Va dir - proveu aquest ayran fet d
aquest sac de iogurt. A veure si s’assembla a l’ayran que tenen vostès allà?

'Gràcies àvia! Quines molèsties! Moltes gràcies '. A l'alcalde li va agradar el somriure d'aquesta àvia i va quedar impressionat per la seva hospitalitat.

Acosteu-vos una mica, expliqui’ns - li va dir - vostè ha de ser de les més grans del poble.

Sóc d'aquí des que tinc coneixement - va dir - Aquest és un poble molt antic. Però en aquella època era molt més bonic, ¡si ho hagués vist! ... Tot era més verd. Al llarg del riu hi havia arbres. Molts, per ambdós costats. No podies abraçar-los del gruix que tenien.

Quina records tindrà vostè!

I molts. Si aquestes roques, aquestes branques poguessin parlar quines coses ens explicarien!

Parlant del passat a l'àvia se li van posar els ulls plorosos. Passant el dit sobre els dibuixos de flors del seu şalvar
(roba tradicional encara molt utilitzada en els pobles) de vegades s'aturava pensativa, després continuava.

Recordava com si fos ahir les llargues passejades agafada de la mà del seu promès, la frescor humida sota l'ombra dels arbres, les ombres estenent-se cap a l'aigua quan el sol es posava, aus solcant el cel i moltes altres coses més. Potser vivia sola al passat. La tranquil·litat l'havia trobat entre records d'una vida que devá ja gairebé arribar als 100 anys, com una nena que juga a fet i amagar, i no sortia d'ella mentre no s'avorrís de la seva solitud.

La dona ens va emocionar a tots. Em va costar contenir les llàgrimes. Vaig mirar a l'alcalde, ell també estava a punt de plorar.

L'alcalde va dir 'Veysel hocam', 'recullin l'equip, marxem'.

Al principi vaig pensar que feia broma però després em vaig adonar que en absolut era així. Tal com jo ho vaig entendre, l'alcalde s'havia percebut des de lluny de la insatisfacció de la gent del poble per la demolició. No va ser perquè el convencessin sinó perquè es va adonar que acceptaven la demolició del poble perquè tenien por de l'autoritat de l'Estat.

A manera de resum, els vam explicar per què s'havien de mudar del poble i vam posposar la demolició fins que tots els habitants se’n van anar per la seva pròpia voluntat.

(pàgs. 24-25)

Així, aquestes són algunes de les coses que ens reflecteixen a Erdoğan del passat al present.

Tots hem viscut aquests dies les bombes de gas, els cops, els dolls d'aigua pressuritzada. Però el procés del Parc Gezi ens reflecteix també l'evolució de l'Erdoğan Alcalde' a l'Erdoğan Primer Ministre' en un homenatge als records.

Doğan Akın

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada