Rebuda?

Un cop el Primer Ministre tornà del seu viatge al Magreb, fes declaracions a Istanbul davant diferent representants de la Unió Europea i l'ambient festiu al Parc Gezi continués amb els ulls de mig món mirant s'ha aconseguit rebaixar la tensió que transmetien els mitjans internacionals. Titulars de diaris com El País "Erdogán da marcha atrás y dice que escuchará las 'exigencias democráticas' son una mostra d'això. Tot i així, i com ja he remarcat amb anterioritat, la demostració de forces de l'AKP a l'aeroport d'Estambul no va fer sinó enrarir l'ambient més si cap. La nit del divendres va transcórrer amb tranquil·litat però ahir dissabte es va tornar a registrar episodis violents a Ankara on més de 5000 persones seguien concentrades a les 10 del vespre. Cada dia succeeix el mateix: de dia s'ajunten a Kuğulu Park milers de persones. La policia no apareix doncs hi ha famílies, nens i gent gran. De cara al tard, quan la majoria d'aquestes famílies ja han tornat a casa queden tan sols joves i les càrregues policials comencen.

A Adana també es van repetir actes de protesta y es van viure moments de tensió entre seguidors de l'AKP i els protestants. A Izmir, la plaça de Gündoğan estava ben plena i les imatges que ens arribaven eren impressionants:

I aquí una imatges de l'acampada pel Parc Gezi a Eskişehir, a mig camí entre Estambul i Ankara:

Ahira ens vam topar amb una paradoxa curiosa; mentre als mitjans internacionals no se li va donar massa importància a les protestes que continuaven a Ankara, Izmir i Adana com si tot estes tornant ja a la normalitat i el Parc Gezi comencés ja a deixar de ser actualitat, aquí, a Turquia, vam poder seguir aquests actes pels mateixos canals de televisió que no havien retransmès cap notícia al principi de les protestes. Sigui como sigui i sigui pel que sigui és un avanç.

Avui hi ha marxes convocades a les 14:00 hores a molts llocs del país. Poc a poc, darrera les protestes del Parc Gezi hi ha qui vol redirigir les protestes cap a un altre parc, que més que un parc és una zona protegida al centre d'Ankara, la Granja Bosc Atatürk (AOÇ, Atatürk Orman Çiftliği), una zona molt  extensa en la que es troba el zoològic d'Ankara, vàries fàbriques que havien estat estatals antigament i un petit barri, el barri de Gazi. S'acusa a l'AKP d'haver talat més de 3000 arbes per a construir un palau residencial per al Primere Ministre. Jo no en sé de nombre d'arbes però sí que puc dir que he passat pel solar i és impressionantment gran. Aquí teniu una fotografia publicada per la Càmara d'Arquitectes d'Ankara el passat mes de maig.

Aquesta entrada l'actualitzaré aquest vespre després d'analitzar tot el que ha anat passant avui.

De moment, puc dir que dóna la sensació de que Istanbul i els concentrats en el Parc Gezi se n'estiguin oblidant de que hi ha protestes i de que la violència policial continua a molts punts del país. Mitjançant les xarxes social la gent reclama atenció cap a Ankara i altres ciutats però sembla que Estambul estigui vivint la seva festa tota sola. Ara és important que el moviment s'organitzi, com va fer el 15-M, i estaria molt bé que pressionés a grups econòmics per a que deixin de recolzar algunes polítiques del govern. Al meu parer seria una bona opció per a pressionar al govern doncs altres camins semblen infructuosos. El govern no pensa cedir i portarà a terme la construcció de la caserna al Parc Gezi tot i que ara afirma que no serà un centre comercial sinó un museu (la veritat, ningú sap ben bé què serà). Més preocupant és el que està passant al Centre Cultural Atatürk (Atatürk Kültür Merkezi), un edifici que també es troba a la Plaça de Taksim. Després de protestes s'havia aconseguit ja fa dos anys que l'ajuntament aturés plans de demolició. L'any passat, l'ex-Ministre de Cultura i Turisme Ertuğrul Günay informà de que no s'enderrocaria l'edifici i que es procediria a la seva restauració. Les empreses Yeni Yapı i Taca guanyaren un concurs de 69 milions de lires pel projecte i el Holding Koç donà 30 milions de lires. Bé, durant els incidents al Parc Gezi molta gent aconseguí entrar a l'edifici que portaba precintat ja temps i es comprovà que no s'havia realitzat cap tipus d'obra, cap restauració.

Aquesta sembla ser la política de l'AKP que enganya amb paraules. Després de convèncer a la gent de que es restauraria l'edifici sembla que finalment, quan la gent se n'oblidés, s'enderrocaria dient que la restauració havia estat impossible i es continuaria amb el pla original d'una nova construcció.

Avui s'esperava l'arribada del Primer Ministre a la capital al voltant de les 18:00 hores i tothom, uns i altres, el volia rebre. Però hi hagut canvi de plans i ha marxat a Adana on ha parlat de nou.


Més tard actualitzaré aquesta entrada.


9 de juny