La tensió augmenta a Turquia

Ja hem arribat a la vuitena nit de protestes sense interrupcions i tot continua igual. Bé, tot no. El Parc Gezi ahir a la nit era una festa de germanor on tothom hi tenia un lloc, els artistes llegien manifests i l'aire estava impregnat d'un ambient de tolerància i bon enteniment. Simultàniament, a d'altres ciutats com Ankara, Izmir i Hatay l'oblit començava a pesar però precisament és a aquests llocs on la violència policial es manté ben activa i la tensió és reflectida en el dia a dia.

Avui, cap al migdia, he estat passejant per Kızılay, el centre modern de la capital Ankara (el centre històric es troba a Ulus, al voltant de l'antic castell). A cada cantonada autobusos plens de policies es mantenien a l'espera de que arribés l'hora. Hi ha poca gent, doncs caminar no se'm feia difícil i no m'ensopegava amb altres vianants com és habitual. La gent es mirava de reúll, estava tensa. A partir de les cinc de la tarda els autobusos deixen d'apropar-se al centre. Si hom vol anar a donar suport a les protestes té que baixar a la última parada que des de fa bastants dies ja queda ben enfora del centre. Per exemple, ahir al vespre, tornant de treballar al barri d'Ümitköy, vaig tenir que anar caminant des de a Biblioteca Municipal (Milli Kütüphane) que estroba a 3,5 km de Kızılay.

Ahir al vespre, sobre les dotze, Kızılay i Tunalı (un barri proper) encara estaven plens de gent. Es podia seguir les protestes mitjançant canals de televisió online improvisats per usuaris. Just a sota teniu dues fotografies, una de Kızılay i l'altra de Tunalı fetes a les 10 del vespre.

La violència no només es manté a Ankara. A Hatay, on s'havia produït la segona mort, la policia va tornar a carregar mentre la gent estava en senyal de dol pel jove Abdullah Çömert. Ahir també s'enregistraren episodis violents  a altres ciutats com Antalya, Tünceli, Adana i Rize. Aquesta última és una ciutat amb un significat especial doncs és la ciutat natal del Primer Ministre. Varis protestants del TGB (Unió de Joves de Turquia) i de l'ADD (Associació del Pensament Kemalista) varen ser atacats per ciutadans mentre protestaven. Es van viure moments d'especial tensió doncs la policia no atacà contra els contra-manifestants, una dona es va desmaiar i es va ser força difícil portar-la fins a l'ambulància. A més, un cop arribats a l'ambulància un ciutadà es va asseure al volant fins que al final un policia el va treure. Més tard, els manifestants es van quedar atrapats en un edifici mentre un grup de ciutadans els amenaçava des del carrer. Ja a última hora van ser rescatats per la policia en un vehicle. A les xarxes socials es protestà perquè la policia no va defendre als protestants com devia. Ahir va ser el primer cop que ciutadans que no recolzen les protestes van sortir al carrer.

Una altra notícia que també pot posar en perill el futur de les protestes ens va venir d'Adana. Allà un policia va morir en caure d'un pont mentre perseguia els manifestants. La reacció als mitjans no es va fer esperar i la notícia va ocupar gran part dels informatius deixant oberta la possibilitat de que un dels 'provocadors' (apel·latiu emprat als mitjans) el llancés pel pont i s'exaltaren les qualitats del policia així com es parlà de la seva família. Al twitter molta gent lamentà la mort del policia i l'equiparà amb les dues altres morts produïdes de les que tenim constància però també abundaren tweets que qualificaven als protestants d'assassins i inclòs culpabilitzaven als ecologistes.

Tot i que cadenes de TV com NTV i la CNN Türk ofereixen una versió ja més equilibrada dels fets, els intents de perjudicar la imatge de les protestes continuaren a molts altres canals, entre ells naturalment la cadena estatal TRT. Notícies preocupants com la d'un noi de 12 anys que es va trencar una cama al ser llençat pels protestants deixen clar quina és la imatge que s'està difonent.

En el pla polític es van viure notícies bones i dolentes. La bona és la trobada entre el Vice-Primer Ministre Bülent Arınç i la Plataforma Taksim que va transmetre les principals peticions del grup. Entre d'altres la petició de que el parc es mantingui com està i de que es prohibeixin els gasos lacrimògens (sobre tot després de notícies que han afirmat que la policia ha emprat agent taronja). La dolenta va venir de Tunísia on el Primer Ministre estava finalitzant el seu viatge per tot el Magreb. A una roda de premsa va parlar de les protestes del Parc Gezi. Sincerament, les seves declaracions van decebre una mica doncs s'esperava un to més càlid i suau. Va reafirmar-se en la construcció del Quartell i no es va retractar absolutament de res de tot el que va dir durant el cap  de setmana. Tradueixo a sota una de les preguntes fetes:

- Bülent Arınç va demanar perdó per l'ús excessiu de gasos lacrimògens contra els manfiestants. Vostè ho accepta? Obrirà una porta al diàleg amb els manifestants?
- Estimats amics, el meu ajudant de fet ja va fer les declaracions pertinents. Sembla que vostès no ho estigue seguint. Si això ha tingut que veure en un ús abusiu del gasos, ha hem manifestat d'avançat les nostres disculpes. Ara tenim que corroborar-ho. No hi ha enlloc al món, incloent els països desenvolupats, en el que no s'emprin aquest tipus de gas. Per tant, no es pot cercar cap via jurídica d'il·legalitat. Si voleu fer una trobada, hi ha llocs per fer-la. Si voleu manifestar-vos, aneu allà i manifesteu-vos. Però això de que on jo vull faig un míting, cremo, destrosso ... això no es permetrà. Nosaltres som un partir amb 21 milions de votants. Cada cop que han intentat il·legalitzar el partit no hem fet sortir als nostres electors al carrer. I això ens donà la raó. La sentència judicial va ser a favor nostre. El jutge va dictar sentència de forma neta i clara. Nosaltres estem en contra de que la majoria oprimeixi a la minoria. Però que la minoria oprimeixi a la majoria, això sí que no. Tinguem en compte que el millor que es pot fer és protegir les lleis. També tenim que protegir la bellesa natural d'Estambul.
(diari Radikal, http://www.radikal.com.tr/politika/basbakan_erdogan_topcu_kislasini_yapiyoruz-1136521)

Erdoğan ahir a la nit aterrà. El dia d'avui és molt important, tot el cap de setmana és important. Quines declaracions farà? NTV i CNN Türk continuaran en la mateixa línia o tornarà a canviar? L'acampada a Gezi quan serà desallotjada? Les protestes a Ankara, Izmir i altres ciutats es tornaran més massives? La policia tornarà a carregar contra els manifestants? Tensions com les de Rize a ahir es tornaran a viure?

Hi ha altres coses que volia comentar. A Izmir 34 persones van ser detingudes acusades d'incitar al poble a delinqüir via twitter. Només en queda una de detinguda. A més, 11 estrangers també han estat detinguts, quatre d'ells estudiants Erasmus. Podran ser extraditats o inclòs acusats de delictes majors.

A més, remarcar un altre aspecte de les protestes. Durant el 15-M la gent es concentrava a punts cèntrics de cada ciutat com Plaça Catalunya o Puerta del Sol (naturalment molts d'altres més). Aquí, a més d'aquests nuclis centrals, trobem protestes que solen resultar també nombrosos a molts barris. Com a exemple ahir abans d'ahir al barri Dikmen d'Ankara més de 3000 persones van sortir al carrer i la policia s'hi desplaçà. Al barri de 100. Yüzyıl, ple d'estudiants universitaris, també hi ha hagut concentracions massives (i anècdotes com la d'un camió d'escombraries que va intentar tancar el pas als TOMA, els tancs anti-disturbis).

Erdoğan va arribar ahir en un acte que es va convertir en un míting polític permès per l'ajuntament d'Estambul. L'entrada a l'aeroport (un aeroport internacional on la seguretat tindria que ser el més important) es va saturar i omplir de milers de partidaris de Tayyip Erdoğan. Sonava la música, hi havia megafonia i el metro d'Estambul que va fins l'aeroport va romandre obert fins les 4 de la matinada (quan sempre tanca a les 12 de la nit) mentre a Taksim no hi ha hagut metro durant dies i dies així com a Ankara a partir de les 6 de la tarda tampoc. Les artèries que anaven a l'aeroport estaven saturades i plenes de gent caminant amb càntics a favor d'Erdoğan i, de tant en tant, crits d'"allahuekber" i "tekbir". Aquí teniu una captura de pantalla d'ahir a la nit d'imatges en directe:

Estem davant d'un conflicte de dimensions molt majors? El 50% que el Primer Ministre retenia a casa ha començat a sortir als carrers? No vull ser pessimista però la gestió del Primer Ministre de la crisi que ha tingut com a objectiu la desqualificació dels protestants i la politització d'uns actes totalment apolítics pot portar a Turquia a grans desequilibris. Esperem que no.  

6-7 de juny